Celestina Vigneaux Cibils (1878-1964)

commitment to an idea of school conceived as a home of health and culture for everyone

  • Jordi Garcia Farrero Universidad de Barcelona
  • Raúl Navarro Zárate
Keywords: pedagogical renovation, school canteen, Montessori, history of Catalan pedagogy

Abstract

In this article the authors approach the figure of Celestina Vigneaux (1878-1964) who is part of the first generation of the pedagogical renewal movement. This study is motivated by two reasons: on the one hand, she was the teacher who introduced school canteens as a hygienist but also educational and cultural practice and, on the other, she carried out Maria Montessori's method in a public school in the city of Barcelona. All of this represents an opportunity to recover the historical memory of a teacher with a very solid pedagogical training and thinking. Her name cannot fall into oblivion or be overshadowed by the equally interesting biographical trajectories of her husband (Pere Coromines) and some of her children (Joan Coromines). This is, therefore, a study that has been carried out through the hermeneutics of the main texts published by Celestina Vigneaux, the main contemporary authors of this teacher and, of course, reference works of the History of Catalan Pedagogy. 

Downloads

Download data is not yet available.

Author Biographies

Jordi Garcia Farrero, Universidad de Barcelona

Profesor del Departamento de Teoría e Historia de la Educación (Facultad de Educación-Universidad de Barcelona) y miembro del Grupo de Investigación en Pensamiento Pedagógico y Social (GREPPS). ORCID: 0000-0002-9669-0485

Raúl Navarro Zárate

Profesor del Departamento de Teoría e Historia de la Educación (Facultad de Educación-Universidad de Barcelona) y miembro del Grupo de Investigación en Pensamiento Pedagógico y Social (GREPPS). ORCID: 0000-0002-3608-9620.

References

AAVV. (1912). Viaje pedagógico a Francia, Suiza y Alemania en el año 1911. Memoria presentada al Excmo. Ayuntamiento de Barcelona por varios maestros públicos de dicha ciudad. J. Horta.

AAVV. (1933). L’Escola Pública de Barcelona i el mètode Montessori. Comissió de Cultura (Ajuntament de Barcelona).

AAVV. (1994). Centenari Artur Martorell: 1892-1994. Generalitat de Catalunya & Departament d'Ensenyament.

AAVV. (2015). Leyendo Madrid. Cien años de Bibliotecas públicas. Dirección General de Patrimonio Cultural Subdirección General del Libro.

Aisa, F. (2008). Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya. Edicions de 1984.

Ajuntament Constitucional de Barcelona. (1908). Presupuesto extraordinario de cultura. Ajuntament de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona. (1922). Les construccions escolars de Barcelona. Recull dels estudis, projectes i altres antecedents que existeixen en l’Ajuntament per la solució d’aquest problema. Tallers d’Arts Gràfiques Henrich i Cia.

Altamira, R. (1913). Exigencias de la propaganda pedagógica. Tipografía “La Itálica”.

Arada Acebes, R. (2008). El pressupost de cultura de l’Ajuntament de Barcelona de 1908: un referent pedagògic. Temps d’Educació, 34, 241-250.

Asociación de Caridad Escolar (1902). Memoria correspondiente al año de 1902. Revista Escuela Moderna.

Cañellas, C., & Toran, R. (2020). Escolaritzar Barcelona. L’ensenyament públic a la ciutat, 1900-1979. Ajuntament de Barcelona.

Comas, J., & Correas, D. (1935). Cantinas y colonias escolares. Revista de Pedagogía.

Coromines, P. (1974). Diaris i records. Els anys de joventut. El Procés de Montjuïc. Curial.

Cubeles, A, & Cuixart, M. (Eds.). (2008). Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Ajuntament de Barcelona i Institut d'Educació.

Delgado, M. Á. (2009). Margalida Comas Camps (1892-1972) científica i pedagoga. Govern de les Iles Balears.

Domènech, S. (1995). Manuel Ainaud i la tasca pedagògica a l'Ajuntament de Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Galí, A. (1978). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936. Llibre II Ensenyament primari Primera Part. Fundació Alexandre Galí.

García del Real, M. (19--). La Escuela de niñas. Sucesores de Hernando.

García del Real, M. (1910). Obra Circum-escolares. La Escuela Moderna, 222, 81-88.

Garcia, J. (2022). El servei de la biblioteca: respecte als llibres, foment dels hàbits lectors i transmissió de coneixement. In J. Garcia, & J. L. Martín (Eds.), Cent anys fent escola del mar 12922-2022 (pp. 79-112). Memorial Democràtic.

Hernández, M., Hernández, C., & Sanromà, J. (2005). Celestina Vigneaux. Les cantines escolars a Barcelona i la renovació pedagògica a l’escola pública. Publicacions de l’Abadia de Montserrat & Ajuntament de Barcelona.

Izquierdo, S. (2009). Pere Coromines (1870-1939). Fundació Josep Irla.

Karr, C. (1917). D’acció femenina – La dona en “nostre parla”. Feminal, 123(supl. La Il·lustració Catalana), 1-3.

Kergomard, P. (1906). La Educación maternal en la escuela (Matilde García del Real, trad.). Daniel Jorro.

Madureira, J. R. (2024). Largo, larghissimo. Revista Brasileira de História da Educação, 24(1), e319. https://doi.org/10.4025/rbhe.v24.2024.e319

Mendez, J. (2014). Entre Europa e América: a escrita da história da Educação na Argentina por Lorenzo Luzuriaga. Revista Brasileira de História da Educação, 14(3[36]), 223-244. Recuperado de: https://periodicos.uem.br/ojs/index.php/rbhe/article/view/38901

Menezes, R. C. D. (2014). Circuito e fronteiras da escrita da história da educação na Ibero-America: experiência de escrita de Lorenzo Luzuriaga na Espanha e na Argentina e sua Apropriação no Brasil. Revista Brasileira de História da Educação, 14(3[36]), 245-267. Recuperado de: https://periodicos.uem.br/ojs/index.php/rbhe/article/view/38902

Menezes, R. C. D. (2020). A temática da ‘educação pública’ na escrita da história da educação de Lorenzo Luzuriaga. Revista Brasileira De História Da Educação, 21(1), e150. https://doi.org/10.4025/rbhe.v21.2021.e150

Miró, M. I. (2015). Celestina Vigneaux i Cibils (1878-1964): la introducció del mètode Montessori i l’educació més enllà de l’escola. In J. Soler (Coord.), Vint mestres i pedagogues catalanes del segle XX (pp. 89-106). Associació de mestres Rosa Sensat.

Pérez, M. (2022). Ventura Gassol: una biografia política. Fundació Josep Irla.

Puigbert, J. (1995). La Girona de la Restauració. Girona, 1874-1923. Ajuntament de Girona & Diputació de Girona.

Roig, J. (1918). Moviment Montessorià. Butlletí de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, 6, 113-117.

Ruiz, C., & Palacio, I. (1999). Higienismo, educación ambiental y previsión escolar. Antecedentes y prácticas de Educación Social en España (1900-1936). Universitat de València.

S/A. (1908). Real decreto organizando las Juntas locales de primera enseñanza. Gaceta de Madrid, 39, 555-558.

S/A. (1909). Crónica del ayuntamiento. La cantina escolar de Hostafranchs. La Publicidad. Eco de la Industria y del Comercio, Diario de Anuncios, Avisos y Noticias, 2.

S/A. (1914). Primera Biblioteca Popular Circulant. Inauguració. El Poble Català, 1.

S/A. (1919). Unas opiniones de Dª Celestina Vigneaux de Corominas. El voto legislativo a la mujer. La Publicidad. Eco de la Industria y del Comercio, Diario de Anuncios, Avisos y Noticias, 14524, 1.

Sensat, R. (1935). Problema de l’educació. Claror. Publicació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, 2, 34-35.

Soler, J. (2019). Los diarios y notas de los viajes pedagógicos de Rosa Sensat Vilà durante el periodo 1908-1913: análisis crítico y conceptual, aportaciones y debates. Historia y Memoria de la Educación, 10, 213-236.

Stefano, P. (2020). El niño es el maestro. vida de Maria Montessori. Lumen.

Trabalzini, P. (2011) Maria Montessori through the seasons of the method. The Namta Journal.

Véase Bernabeu, J., Esplugues, J. X., & Galiana, M. E. (2004) Higiene y pedagogía: el primer Congreso Español de Higiene Escolar (Barcelona, 1912). In E. Perdiguero (Comp.), Salvad al niño: estudios sobre la protección de la infancia en la Europa mediterránea a comienzos del siglo XX (pp. 251-269). Seminari d'Estudis sobre la Ciència.

Vigneaux, C. (1911). El Congrés d’Higiene Escolar. Lo que’n podem esperar les dónes. El poble català, 2259, 1-2.

Vigneaux, C. (1914a). Les dones de tot el món a Roma. El Congrés femení. El Poble Català, 3356, 1-2.

Vigneaux, C. (1914b) Les idees pedagògiques de la Montessori. El Poble Català, 3324, 1.

Vigneaux, C. (1914c). De Roma estant. Les cases dei Bambini. Les fulles biogràfiques de la Doctora Montessori. El Poble català, 3342, 1-2

Vigneaux, C. (1915). La funciona de les Cantines. In M. Hernández, C. Hernández, & J. Sanromà. Celestina Vigneaux. Les cantines escolars a Barcelona i la renovació pedagògica a l’escola pública (pp. 159-160). Publicacions de l’Abadia de Montserrat & Ajuntament de Barcelona.

Vigneaux, C. (1933). L’Escola Nacional Montessori de Barcelona. In AAVV. L’Escola pública de Barcelona i el mètode Montessori (pp. 26-33). Comissió de Cultura (Ajuntament de Barcelona).

Vilanou, C., & Soler, J. (1999). El Noucentisme: construir un país a través de l’educació. In AAVV. Pedagogia a Catalunya. Dos-cents cinquanta anys de les Instruccions per a l’ensenyança de minyons de Baldiri Reixac. Cent anys de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (pp. 30-43). Fundació Jaume I.

Zweig, S. (2007). Momentos estelares de la humanidad: catorce miniaturas historicas. Acantilado.

Published
2024-05-25
How to Cite
Garcia Farrero, J., & Navarro Zárate, R. (2024). Celestina Vigneaux Cibils (1878-1964). Revista Brasileira De História Da Educação, 24(1), e328. https://doi.org/10.4025/rbhe.v24.2024.e328
Section
Original research

Funding data